Us presento un petit recull de la tipologia d'enclusa catalana, manifestant la importància que té dins el món de la metalurgia, història... industria també derivada de la Farga Catalana.
Trobem aquesta tipologia unicament a Catalunya, la d'espiga, derivada de l'evolució de la bigornia i l'enclusa medieval, amb algunes variants de quasi la mateixa tipologia a Castella...
En la decadència de la Farga Catalana a mitjans del segle XIX, sorgiren diferents fabricants catalans d'encluses forjades, alguns d'ells ja constaven com a enclusaires al segle XVII, on el seu treball feixuc i dificultós es dificil d'imaginar, caldejant trossos de ferralla, conformant-los.... fins arribar a finals del segle XIX on varen començar a utilitzar el sistema de foneria d'acer, reduint costos, esforç, minimització de costos, operacions...
Així doncs començem aquest petit recull mencionant tot lo que he pogut recollir fins el dia d'avui:
Així doncs començem aquest petit recull mencionant tot lo que he pogut recollir fins el dia d'avui:
ENCLUSES DAMIANS (BARCELONA)
Aquestes Encluses varen ser realitzades amb fundició d'acer iniciant aquesta producció a finals dels segle XIX, amb l'arribada dels alts forns, a la foneria Damians de Barcelona, posteriorment empresa denominada "hijo de Ignacio Damians". Executaren també importants treballs de Foneria pel Mestre, Geni... Antoni Gaudí.
Aquest Exemplar es de l'any 1892, amb 190kg. de pes i possible referencia d'exemplar numero 72, pista que també ens donen altres exemplars posteriors amb numero més elevat i d'una manera correlativa i explicant-nos la datació inicial de producció d'aquestes.
En particular tenen importants caracteristiques, de ser realitzades amb un excelent material, unes proporcions increibles, lo que ens fa sospitar de l'aplicació de proporcions Aurees en els seus models... inclús sospitar de colaboració del geni en el seu disseny...
Anatomicament parlant, són les encluses catalanes o d'espiga, en la seva essència pura, en quant a proporcions i bellesa...
Petita enclusa de 55kg. de l'any 1907, amb un numero de referencia alt i explicatiu de la possible producció que podien tenir, 15 anys que les
separen i més de 4000 encluses germanes. Aqui ja nombrant-se com a Hijo de Ignacio Damians.
ENCLUSES DE BAGA (BERGUEDÀ)
Les Encluses de Bagà varen ser realitzades mitjançant la forja amb soldadura a la calda o caldejat, amb rebuig de ferralla, amb fornals expresses....presentem els exemplars amb llegenda, gravats amb cenefes, ornaments... decoratius...
Començem amb un fragment de text del Llibre La forja D'en Pere Molera:
Diferents dades verbals sobre l’enclusaire de Bagà, El
Padrí de can Jep, que va vendre moltes encluses a Barcelona a Començaments del
1800, a part de les encluses, realitzava hostiers de molt bona manufactura, on
en aquests i figurava el nom de Bagà, juntament amb el relleu, negatiu, estampa
o encuny, i que i figurava un sant crist al centre. Romanes on en el seu extrem
les marcava amb el seu caracteristic trébol, que figura en les seves encluses.
També anomenar la observació més que evident de la semblança la tipología de
senefes i marques de les encluses de Bagà amb les de la Vall d’en Bach.
Retall de la pagina del taller ACERTEC:
La farga
de Bagà es trobava a la confluència dels rius Bastareny i LLobregat, i més tard
va convertir-se en una central hidroelèctrica.La noticía històrica que tenim
d'aquesta farga és el conveni que els germans Joan i Jaume Mas i Andreu
Pellicer, fargaires de Bagà, van signar, el 15 de febrer de 1549, amb l'abat de
Sant Miquel de Cuixà, per a cercar menes en els termes d'Oms i de Riu de Pedra.
Malgrat això creiem que aquesta farga normalment es devia proveir dels meners
que hi ha sobre Bagà, perquè a Brocà i a la Pleta Vella de Bagà, es troba mena
amb un 60% de ferro exempt de fòsfor, d'arsènic i de sofre. Cap a l'any 1700
produïa acer de la millor qualitat i,aleshores emprava procedent de la Vall de
Querol (cerdanya). Els nadius la transportaven i,de tornada,s'enduien sal cap a
França.
Caresmar
diu que la farga de Sant Llorenç(de Bagà)pertanyia(forn i martinet) al senyor
Sala de Ripoll.
Per la
seva banda,l'historiador Serra Vilaró comunica que "de la primera meitat
del segle XVIII,l'arxiu de Bagà conserva,en fulls solts,diversos documents que
tots responen a que la vila féu valdre tota la seva influència i mitjans a fi
que,vora el Puig,no es construís farga. El motiu de l'oposició de la vila era
la salut pública. Més avall del lloc on s'havia de construir la farga,hi havia
la peixera que conduïa l'aigua als molins,peixera de la qual el poble prenia
l'aigua per beure" Josep Elies i Grau,de Ripoll era qui,per aqueixos volts
del 1724,volia edificar la farga controvertida.Els baganesos "recolliren
un testimonial a les fargues de la Pobla de Llillet,Bellver i Talltendre,entre
doctors i cirurgians,per a demostrar el perjudici que ocasionaria a la
vila". "No he trobat -conclou Serra- com acabà aquest plet, i si
l'Elies de Ripoll pogué construir la farga al Puig. Al 1752 trobo farga als
Hostalets, i a Sant Llorenç en 1770. De 1814 és una lletra de Berga "a
Joaquim Mas,propietario de la farga de hierro de esta Vila"(Bagà), que
suposo es referia a la forja de Sant Llorenç
Aquesta primera i excelent peça, la presento ja que he pogut observar en les més inicials, una possible classificació amb una primera serie amb la creu central i una segona amb el caracteristic trebol, donant les sospites de diferents generacions, autors, moda, creences... de la mateixa nissaga, pel que fa en la època i la seva diferent ornamentació.
Les Encluses de Bagà varen ser realitzades mitjançant la forja amb soldadura a la calda o caldejat, amb rebuig de ferralla, amb fornals expresses....presentem els exemplars amb llegenda, gravats amb cenefes, ornaments... decoratius...
Segons fonts orals, s'explica que produien encluses decorades i sense decorar, segons la seva destinació, desitg del propietari, poder adquisitiu...
Exemplar de l'any 1832 d'uns 125 kg, amb la particularitat de la creu tallant les llegendes, on encara es poden observar senyals de la seva conformació mitjançant el martinet hidràulic i el seu actual desgast de tota una vida treballant.
Enclusa de l'any 1841 amb data partida pel caracteristic trèbol de les encluses de BAGÀ, també amb la caracteristica decoració de mitjes llunes o mitja canya en tot el seu contorn...
Petit detall i observació de l'acabament de l'espiga, on en totes aquestes encluses forjades trobem un encreuat/estrellat fet a cops de tallant, on ens explica la relació dels tres fabricants units pels mateixos cognoms (Danés, Casanoves) i origen, també els que ens poden donar l'informació de la realització d'aquestes joies mitjançant secrets familiars...
ENCLUSES DE LA VALL DEL BACH (ALTA GARROTXA)
Text original del Llibre la Farga Catalana:
Existeixen algunes dades escrites per Josep Danés i Bassols, Ferrer i Curandero, en el qual consta que el seu pare Baldiri Danés i Soler, (1801), Ferrer de la Vall d’en Bach, ja feia encluses a casa seva, emparentat amb l’ultim Fargaire de Campdevànol, Ramon Casanova i Danés de la Farga de Baix o de Grau.
Existeixen algunes dades escrites per Josep Danés i Bassols, Ferrer i Curandero, en el qual consta que el seu pare Baldiri Danés i Soler, (1801), Ferrer de la Vall d’en Bach, ja feia encluses a casa seva, emparentat amb l’ultim Fargaire de Campdevànol, Ramon Casanova i Danés de la Farga de Baix o de Grau.
Fins fa poc, a l’enclusa grossa
de cal Ferrer de la Vall del Bach i havia l’inscripció marcada en calent que
deia VALL DEL BACH 1845.
El ferro en aquella época a causa
de la guerra de la independència, anava molt escàs, i molts ferrers per aquesta
raó no podien treballar, aquests ferrers compraven trossos de ferro, que
escalfaven en una cabana que i havia junt a l’era, a casa seva, els soldaven
per forja, i també les conformaven per forja, si sortien bé, es carregaven en
un carro tirat per dues mules, i arrossegant-se per aquells mons de Déu,
travessant camins dolents, voltaven pel país per tal de vendre-les.
Josep Danés i Bassols, ja feia de
manescal i curandero segurament el primer Danés vinculat al món de la medicina,
dos dels seus fills: Pere (veterinàri) i Joan Danés Colldecarrera (metge, exercint
al 1873 a Olot), seguits per: Joaquim (metge) i Josep Danés i Torras
(arquitecte), seguint la tradició del pare i avi, com a tendència familiar a l’exercici de professions
vinculades a l’atenció sanitària, va ser justificada pel propi
Danés a l’obra citada:
“...
en els llocs pagesos i
allunyats de conveniències, com és ara la Valldebac, el ferrador de matxos i mules,
feia al mateix temps de manescal
boscater, i fins de curandero per a les persones, aplicant remeis, fent i
recomanant medicines, a l’obrador i a domicili, talment com
s’arriscaven agosaradament a les
manxiules, els sedants i les sagnies”.
Imatge procendent del llibre la Alta Garrotxa, amb la imatge de l'edifici/ferreria encara conservat al costat de l'escola de la Vall del Bach, de la familia Danés, on realitzaven les encluses... encara si conserva la llinda amb una enclusa tallada a la pedra datada al 1847, curiosament com moltes de les seves encluses.
Aquestes encluses tenen com a particularitat que en la zona de treball/impacte, presenta una mitja canya i un sòl forat per tastos...
Magnific exemplar de l'any 1853 i uns 125kg. també amb mitja canya i un sòl forat pels tastos...
ENCLUSES DE CAMPDEVÀNOL, FARGA CASANOVES ACTUAL COMFORSA (RIPOLLÈS)
Farga dedicada a la manufactura de ferro en els seus origens, passant a eines com encluses, claveres de clavetaire... més posteriorment amb l'enclusa catalana com el seu distintiu de marca...
Farga dedicada a la manufactura de ferro en els seus origens, passant a eines com encluses, claveres de clavetaire... més posteriorment amb l'enclusa catalana com el seu distintiu de marca...
Magnific exemplar d'uns 200kg. de Ripoll, variant d eles seves germanes per la ornamentació amb una especie de florons laterals i en altres casos tambe presenten cors... aquest en particular es de l'any 1818, i es fa inimaginable la seva manufactura i gran treball de forja...
TESTIMONIS ICONOGRAFICS DE L’ENCLUSA CATALANA A TRAVÉS DE LES LLINDES REGIONALS.
La Vall del Bach (Alta Garrotxa).
Sant Pere de Torelló (Vall del Gès) Edifici Ja desaparegut causat pel boom immobiliari... Cal Ferrer estava ubicat al carrer Bellmunt.
Emblema utilitzat pel Gremi de Ferrers de Barcelona.
Medinyà (Girona) amb una altre llinda datada a l'any 1583.
Sant Joan de Palamós (Girona) edifici datat al s. XVI-XVII.
Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa).
Sant Julia de Vilatorta (Plana de Vic).
Taradell (Osona). Amb la particularitat en què l'enclusa i presenta la tipica creu de Bagà...
Coincidencia????
Folgueroles (Osona).
Santa Pau (Garrotxa), a més a més del testimoni de l'enclusa amb espigot i trobem el martell característic de pena baixa...
Tossa de Mar (Girona)
Aiguafreda (Vallès Oriental). A la plaça dels ferrers.
Jafre (Empordà).
imatge extreta de: http://www.xtec.cat/~xvila1/historia/historia2.htm
Monistrol de Calders (Moianès).
Ripoll (Ripollès). Amb el dubte de possible datació posterior...
Ventalló (Alt Empordà).
imatge extreta, de: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7764
El Figaró/Figaró-Montmany (Barcelona).
Madremanya (Girona).
ALTRES I DIVERSES PRODUCCIONS
Publicitat de la manufactura de encluses de foneria de Sheffield.
Diferent ventall de tipologia d'encluses que realitzaven a l'altre banda dels Pirineus, concretament a Firminy, on ja més posteriorment també realitzaren el model Català amb fosa.
Ilustració de Diderot i d'Alambert, interessant document del segle XVIII, on ens explica els diferents processos de forja, soldadura... de les encluses.
ENLLAÇOS D'INTERES:
SOFA ANVIL: https://www.youtube.com/watch?v=8G-hXW31bsw
GANIVETERIA ROCA (enclusa especial ganiveter): http://ganiveteriaroca.cat/es/lempresa/
INTERESSANT EXPOSICIÓ FRANCESA: http://enclumesdereve.canalblog.com
IMPORTANT ART. TIPOLOGIA CATALANA: http://www.anvilfire.com/anvils/donated_018.php
NIMBA ANVILS: http://www.nimbaanvils.com/
PUBLICACIONS CONSULTADES:
La Farga Catalana de Gallardó i Rubió
Anvils in America de Richard Postman
Varis PDF'S de la historiadora Lluisa Amenós
